![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
LA COBLA ANTIGA PEPPer parlar d'aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat "Recull Sardanístic" de Josep Grahit (1916) i part de l'article "La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses" signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l'any 1985."Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s'ha dit en el lloc a on ens ocupem de l'esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l'any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida. |
![]()
|
Aquesta històrica cobla ha
obtingut
varis i senyalats triomfs. L'any 1892 va presentar-se en el concurs de
cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades
pel descobriment d'Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes
original d'en Càndid Candi titulada "La Fada del Canigó". En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit. A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d'unes grans festes que s'hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d'admiració dels nostres veins i com a penyora de l'èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos. Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d'art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l'Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l'integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons. JOSEP GRAHIT, 1916"
|
![]()
|
La Cobla Orquestra Antiga Pep
fou
la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu
nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que
s'esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de
la seva desaparició quan se'n separaven uns quants components per
formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot
el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible. Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l'estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors. El 25 d'octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics. EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985" Podem afegir els títols que
enregistrà la cobla-orquestra l'any 1913 a lacasa de discs francesa
Pathè. Foren les havaneres de l'Albert Cotó: "La Bienechura",
"Malvina", "Mi Reina", "La conversión", "A orillas del Nilo", "La
última lágrima" (solista de violí E. Sans), "El jockey", "El canario",
(solista E. Sans), els valsos "El batallador" (Massana), "El seductor"
(Perich) i les sardanes "El pardal" (Pep Ventura), "Flors boscanes"
(Morera), "La font del Fresser" (Morera), "Brots de llorer" (Soler),
"Enyorança" (Sans), "Catalunya" (Sans), "La pubilla empordanesa"
(Serra), "Cercant aimada", (Serra), "Mainada" (Morera), "Lo cant del
pastoret" (Pep Ventura). |