Ja des de petit es dedicà plenament a la música rebent-ne les primeres nocions del seu pare, l'únic mestre que va tenir. Amb unes grans aptituds musicals
cal considerar-lo, doncs, un autodidacte. Va tenir un domini global de tots els instruments de la cobla i orquestra, encara que sobretot el piano, el flabiol i dels
instruments que interpretava habitualment que eren el clarinet i la tenora.
El seu pare li pagà un estança a Barcelona per aprendre l'ofici de sabater, tallar el cuir i der sabates a mida, (que quasi no arribà a exercir), i juntament amb
els seus germans Agustí i Jaume tenien en societat un negoci (venda, lloguer i reparació) de pianos a Figueres. Amb tot, però, la seva dedicació a la música
fou plena. Així l'any 1884 ingressava a l'orquestra de Peralada juntament amb el seu pare Josep i el seu germà Agustí. Cap a l'any 1900 el trobem integrat als
rengles de la cobla "Antiga Pep" de Figueres durant 10 anys. Dirigí el cor de la Societat Coral Erato de Figueres, fou professor de música del col.legi dels
Germans de les Escoles Cristianes i Mestre de Capella de la parròquia de Sant Pere.
Fou un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós: peces per a concert, música religiosa, caramelles, marxes, sardanes... Malauradament
esconserva ben poc de la seva producció. Veient apropar-se la fi dels seus dies, fet que va ocórrer a Figueres el 14 d'octubre de 1930, va fer cremar pel seu
fill Josep Maria davant seu i en un acte d'humilitat totes les seves composicions. Aquest darrer solament va poder salvar furtivament la peça coral "La Fira
de Santa Creu" i el càntic religiós "Sia vostra gran puresa". De les moltes sardanes que composà: "Dos rossinyols", "Dos canaris", "Eufrosina", "Rosalina",
"Honorata", "Leosina", sardanes curtes, "Alba d'amor", etc. podem escoltar avui aquelles poques que ja havia repartit a alguna cobla. Tal és el cas de "Dos
canaris" enregistrada per la Principal del Llobregat (Columbia CS8269) amb els solistes de flabiol Josep Vilà i Jordi Leon, amb arranjament del propi Leon, qui
ha manifestat que Felip Cervera "ha estat un músic oblidat i un compositor refinat". Una altra sardana de Felip Cervera "La calàndria" figura en el disc enregistrat
l'any 1970 per la cobla Municipal Ciutat de Barcelona (Regal J 048-20327) amb Narcís Paulís com a solista de flabiol. Cal esmentar que hi figura erròniament amb
el títol "La Calàndria refila" i autor N. Paulís, essent-ne aquest solament l'arranjador de l'obra de Cervera. Posteriorment s'ha divulgat amb el títol i autor correctes.
Felip Cervera era un homede gran bondat i humilitat que mai es vantà del seu saber ni donà cap valor a les seves composicions. En fer cremar la seva obra
va voler manifestar que no es considerava capacitat per ésser un gran músic i que la seva modesta obra no fos conegusa per la gent del dia de demà. Diu
Josep Grahit en el seu "Recull sardanístic" (Girona, 1916) que Cervera "perteneix a l'escola antiga. És de Figueres. Entre altres sardanes ha compost: "Anita",
"Picardia" (revessa)".
En el concurs de cobles celebrat a Barcelona per les festes de la Mercè l'any 1902 la cobla Orfeó Cassanenc que obtingué un accèssit junt amb l'Antiga Pep,
interpretà la sardana "Raig de lluna" de Felip Cervera.
SARDANES
|
|
- La calandria refila.
- Plany d'una pastora.
- ( 7 de novembre de 1883).
- La rosa.
- (12 de maig de 1881).
- La rosa blanca.
- (12 de maig de 1881).
- Carmen.
- (3 de novembre de 1881).
- Una flor
- (3 de novembre de 1881).
- La Natalia i l'Elisa.
- (5 d'octubre de 1879).
- Mainadeta.
- Morenita.
- Un cuento.
- Guadalupe.
- La golondrina.
- Gelosia.
- Un recort a Cabrinetti.
- Eufrosina.
- Dafora.
|
Honorata.
Rosalia.
Leonisa.(11 de desembre de 1884).
Escolastica.(5 de novembre de 1883).
La mascota.
Que ets mona.(5 de novembre de 1883).
Montsenyenca.
Les bodes d'or.
La campinya.
Desitjada.
Minerva.
L'auba.
Lo crit de guerra.
Lo llas d'amor.
Amorosa.
La blanca flor.(Peralada 1881).
|
Anterior 
Següent
Aquesta obra de www.cervera.us està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.cervera.us
We recommend SiteGround web hosting
Josep Cervera i Rocalba
Felip Cervera Marquès