Anton de Rocabertí, comte
de Zavellà, (1831-1887), "advocat i resident
habitualment a París juntament amb el seu germà Tomàs,
comte de Peralada, enginyer de mines i la seva germana Joana (1),
decidiren tots junts retornar a terres empordaneses i emprengueren
seguidament les reformes pertinents"(2) a les seves propietats
de Peralada. Això succeïa vers l'any 1875.
Dintre de
les moltes obres dutes a terme per ambdós germans, cal
destacar aquí la fundació d'una escola de música
l'any 1882, la direcció de la qual fou encomanda a Jaume
Cervera i Marquès, el dia 5 de juny de 1882, primerament
destinada als fills dels empleats del castell, i poc després
empliada de manera gratuïta a la resta de mainada de Peralada i
els pobles de l'entorn.
D'aquesta escola ens en parla Franscesc
Civil a l'obra esmentada abans: "L'ensenyament de
l'Escola era completament gratuït així com tot el
parament que era menester. Horari: de 8 hores a 10, Lletres: de 11 a
12, Música-solfeig: tarda, de 2 a 4, esports fins a les cinc,
i de 5 a 6, instruments. El Comte estimava molt els infants i
s'alegrava de proporcionar-los tots els atractius possibles, inclús
els tenia contractat a un sargent estat de l'exèrcit, que fóu
impressor, per què els iniciés en gimnàstica i
en preparació pre-militar. Acompanyava ell mateix la mainada
a la Parròquia i al catecisme i a les persones d'edat i als
pobres els passava bons diaris per a pa i demés. Va ésser
un vertader distribuidor de la seva riquesa fent-ne partícip
a tot el poble. Quant a l'Escola de Música, aprofitava els
diversos desplaçaments del seu germà a París
per proveir-la del millor instrumental possible: saxofons,
sarrufons, fagots, clarinets, el més modern, sens comptar els
instruments de plaça, tenores i tibles, finalment havia
organitzat, a càrrec dels alumnes, i per a llut estímul
i formació un Banda que adornava les processons i els actes
públics de la població i que fou repetides vegades
sol.licitada per a festes majors de l'encontrada".
Inés
Padrosa en la seva monografia “La Principal de Peralada”
(1990) parla de l'origen de l'escola a l'entorn de l'esperit de la
Renaixença i del mecenatge dels Comptes de Peralada que els
va motivar a crear l'escola, essent-ne Antoni de Rocabertí el
principal impulsor de la mateixa. “El
reflex d'aquesta activitat creadora a tot Catalunya es tradueix a
l'Alt i Baix Empordà en la fundació de diverses
Escoles de Música, entre elles l'Escola de la Bisbal, fundada
pel mestre Carreras i Dagas, l'Escola Municipal de Castelló
i, no cal dir, l'Escola Comtal de Peralada, totes les quals no fan
altra cosa que despertar el caliu musical preexistent i educar noves
i nombroses generacions de música que conformaren la llavor
d'on sorgiran unes noves formacions musicals: les cobles.”.....
...”Podem
concloure que gràcies a les novetats bibliogràfiques i
el nombre d'instruments, de diferents mides i tipus, el professor de
música, Sr. Cervera, va aconseguir uns excel·lents
resultats pedagògics, la qual cosa ve demostrada per l'elevat
nombre d'alumnes dedicats a la música i per la qualitat
assolida en “La Principal de Peralada”...
...”Sigui
com sigui, el que no admet discussió és que entre els
comtes i Jaume Cervera es degué establir un corrent de
confiança i amistat que es concretà en consells de
tipus econòmic..... I és que Jaume Cervera és
un home ordenat, treballador, metòdic, previsor i generós.”
Els alumnes, en acabar
els estudis al Palau, eren obsequiats pels comtes amb l'instrument
amb el qual havien estudiat. El programa d'ensenyament musical fou
confegit pel propi director Jaume Cervera. Els seus alumnes sortien
ben preparats i aptes per anar a qualsevol orquestra. D'allí
sorgiren els germans Josep i Miquel Serra i Bonal, Josep Ferrer,
pare del compositor Rafael Ferrer i Fitó, els tenores Marià
Calvet i Josep Lleonsí, etc. L'any 1890 Miquel Serra reuní
diversos dels deixebles de l'Escola i fundà la cobla La
Principal de Peralada amb la següent formació: Martí
Mont (flabiol), Jaume Llongueras i Josep Serra (tibles), Marià
Calvet i Anton Mont (tenores), Joan Mont B. i Miquel Albreda
(cornetins), Joan Mont P. i Joaquim Grosset (fiscorns) i Miquel
Serra (contrabaix). Aquesta cobla arribaria a ésser una de
les primeres del país i, tot que mereix un capítol
apart, citem solament ara el que ens diu l'escriptor Josep Pla:
(...)" Era una cobla que posava l'accent en el conjunt
orquestral i que sonava amb fidelitat. (...) El pas dels músics
per l'escola els donava una gran humilitat, el sentit de
l'obediència, de la sociabilitat i de la integració,
els afinava l'honradesa professional, els polia de genialitats i de
trucs. Per altra part, el contacte constant dels músics amb
la terra donava un séc tan lligat amb el paissatge a les
seves execucions, una fidelitat tan estricta a la interpretació,
que el què produïen era una obra ben feta".
Tot
això era en bona part gràcies a Jaume Cervera.
El
Comte de Zavellà morí l'any 1887 i els anys següents
el seu germà i la seva germana. Malgrat que Francesc Civil
senyali que després d'aquestes morts. "L'Escola no
s'aixecà i molt aviat no fou més que un record",
el cert és que fou fins el juliol de 1914 que Jaume Cervera
deixa la plaça de director després de 33 anys en el
càrrec, tal i com demostra el document que reproduïm.
Poc
abans (1913) Jaume Cervera s'havia traslladat a Roses, donat que no
cobrava el sou que tenia estipulat a l'Escola i s'encarregava de
tirar endevant una botiga que el seu pare havia comprat per 300
duros l'any 1856.
Llavors es dedicà al comerç, a
donar classes particulars de música i a tocar a l'església.
Era un homa que tenia molta traça: arreglava rellotges, feia
de fuster, confeccionava els plànols d'una casa, marcava les
divisions de les parcel.les d'un camp, va estudiar teneduria de
llibres a Figueres, etc. Jaume Cervera i Marquès moria a
Barcelona on residia la seva filla Isabel l'any 1950. Als 85 anys,
concretament el 22 de juliol de 1943, encara havia escrit una
sardana dedicada als seus fills: "Hojas de una flor".
Casat
amb Maria Bret i Campmol, de Borrassà, va tenir 7 fills:
Josep, Joan, Maria, Martí, Emili, Naeus, i Isabel. Solament
el fill gran, Josep, es dedicà a la música. Joan era
pare carmelita, l'Emili fou capellà, la Neus mestra nacional
i l'Isabel farmacèutica.
Una anècdota molt
simpàtica de Jaume Cervera fa referència a quan la
línia fèrria va arribar a Figueres. Un grup de músics
desitjosos de conèixer el tren, van agafar els instruments i
es traslladaren a Barcelona. Un cop a la Rambla s'oferiren al
propietari d'un cafè perquè els deixés tocar
sardanes solament a canvi de passar el plat. L'oferta fou rebutjada
però no així a l'establiment del costat. Tingueren un
gran èxit, tant que els dos dies previstos d'estada a
Barcelona s'allargaren a 5, sense acceptar anar a tocar a
l'establiment que els havia rebutjat.
Els documents que reproduïm
són una petita part del diari llibreta de comptes que portà
exhaustivament Jaume Cervera i Marquès des de l'any 1882 i al
llarg de tota la seva estada a Peralada com a director de l'Escola
de Música del seu castell. Com es pot veure ens trobem davant
d'un document excepcional interès per conèixer millor
aquesta escola tan important en el desenvolupament de la música
de cobla i els seus intèrprets i compositors. De nou
remerciem al senyor Emili Cervera i Lliuró, nét de
Jaume Cervera i Marquès, qui ha posat tot el material i la
seva memòria, -que no és poca-, a fi que puguem
divulgar tan interessants episodis de la nostra música.
Josep Cervera i Rocalba
Jaume Cervera i Marquès
