Portada/ Pàgina inicial/ Nissaga dels Cervera



Josep Cervera i Rocalba

Agustí Cervera i Marquès

Felip Cervera i Marquès

Jaume Cervera i Marquès

Josep Cervera i Bret

Jaume Cervera i Berta

Mn. Josep Mª Cervera Berta

Cobla Antiga Pep

JOSEP CERVERA i BRET
(Peralada 1883 - Roses 1969)


(Anar a l'índex de les seves obres)

Discografia: CD Contrabaix nostre/ CD El Bruixot del Contrabaix

A - PRIMERES DADES BIOGRÀFIQUES I FAMILIARS
Nasqué a Peralada l'1 de setembre de 1883, fill de Jaume Cervera i Marquès, de Castelló d'Empúries i Maria Bret i Campmol, de Borrassà. Foren set germans: Josep, Joan, Maria, Martí, Emili, Neus i Isabel dels quals solament ell es dedicà plenament a la música. Casat amb Estrella Lliuró i Monill, de Mollet de Peralada, va tenir cinc fills: Jaume, Josep M., Joan, Emili i Neus cap dels quals, com explicarem més endavant va seguir el camí musical. Solament un dels seus 18 néts, Carles Cervera i Rucabado, motivat en descobrir l'obra del avi i disposar del seu contrabaix, està estudiant aquest instrument, primer amb Josep Joli i després amb Enric Rigau.
Josep Cervera fixa residència a Roses l'any 1913 on hi té un carrer dedicat i on hi morí el 5 de setembre de 1969.
B - ANTECEDENTS MUSICALS
 La família Cervera ha estat una important nissaga musical. Recordem breument ara el pare de Josep Cervera, Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep M. Cervera Berta, els seus oncles Agustí i Felip, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint així a principis del segle XIX. No ens extendrem ara més sobre els antecedents musicals de Josep Cervera descrits àmpliament en els primers apartats de "La nissaga dels Cervera".
C - ELS PRIMERS ANYS. EL SEMINARI.
 De la mateixa manera com hem vist en els anteriors Cervera, la música passava de forma natural de pares a fills, Jaume Cervera i Marquès, aleshores director de l'escola del Castell de Peralada, inicià a les beceroles musicals al petit Josep. Amb frase del fill d'aquest, Emili: "va néixer amb els instruments sota el braç". Els estudis primaris els féu també a Peralada, destacant ja de menut en matemàtiques, literatura i com no, en la música.
Nascut en el si d'una família religiosa i empès una mica pel seu pare, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona. Aquí es consolida la seva formació i segons els propis companys tenia una facilitat sorprenent per les matemàtiques. De fet li agradaven ja de petites totes aquelles coses que presentaven dificultats: logaritmes, encreuats, trencaclosques, endevinalles, enginys mecànics ... Ja en aquesta època era un bon jugador d'escacs. Sempre volia saber el perquè de les coses.
En el Seminari també avançava en l'estudi de la música, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Passa els estius on completa la seva formació musical. Però després de vuit anys, en tenia llavors 18, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.
D - DE NOU A PERALADA. EL CONTRABAIX.
 Josep Cervera enceta una nova etapa. Allunyada ja definitivament la via que el menava al sacerdoci passa per moments indecisos. Cap on es decantarà la seva vida?. Els primers temps després del seu retorn del Seminari ajuda al seu pare a donar classes de música i s'estableix com a representant de venda de pianos; però ja d'una manera certament ben original i difícil. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l'escola del Castell. Per damunt d'altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mètode d'estudi del flabiol.
Però quan arriba l'hora d'escollir un instrument per dedicar-s'hi plenament es decanta pel que es va considerar el més difícil: el conrabaix. Estudià molt la tècnica de l'escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició amb el contrabaix, l'envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l'època, el mestre Pere Valls. Estudiava de 8 a 10 hores diàries amb classes matí i tarda. Segons el mestre va avançar en un mes el que els altres feien en un o dos anys. Mentrestant estudiava harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Comença a tocar en públic en festes petites i processons amb el violí, donades les dificultats per trasnportar el contrabaix. Cap el 1903 o 1904 funda l'orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne el director. La seva estada en aquesta formació dura ben poc ja que, a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume Cervera i Berta, que morí ofegat als 17 anys a Roses, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agustí. A la cobla figuerenca hi romandrà fins el 1940.
E - LA COBLA ANTIGA PEP. EL MAG DEL CONTRABAIX.
 En el capítol anterior de "La nissaga dels Cervera", hem vist la història dels "Peps", com era coneguda popularment aquesta cobla figuerenca, que l'any 1905 presentava la següent formació: Agustí Cervera (violí solista i director), Joaquim Sot (violí 1er.), Joan Escarrà (violí 1er.), Isidre Serra (violí), Josep Cervera (contrabaix solista), Camilo Lloret (flauta-flautí), Marià Calvet (clarinet solista), Felip Cervera (clarinet), Arístides Mestieri (cornetí solista), Josep Pinós (cornetí), Pere Teixidor (fiscorn).
La cobla augmenta el seu nivell artístic i incorpora músics de qualitat. En força ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, actuava de solista el contrabaix fet fins aleshores inèdit. Josep Cervera vol descobrir tots els secrets del seu instrument i de forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d'obtenir-los. Primer en un borrador a llapis i després passat a net amb tinta, escriu un mètode de contrabaix. Elabora un exercici senzill, molt particular però que permetia dominar els fonaments d'aquest difícil instrument. Ell mateix l'usava abans de qualsevol concert.
També escriu diferents exercicis, molts d'ells d'enorme dificultat amb gran quantitat d'harmònics els quals, vistos per virtuosos actuals, han estat considerats quasi impracticables.
I més si tenim en compte que sempre va tocar amb un contrabaix de tres cordes de tripa en comptes de l'habitual contrabaix de quatre cordes metàl.liques usat a les formacions clàssiques. Contrabaixistes clàssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb quin instrument ho feia!. El seu contrabaix encara és conservat per la seva famália i el jove Carles Cervera de tant en tan el treu de la funda i el fa sonar. És un "Altimira" en forma de pera i que li comprà el seu pare el 26 de març de 1904, junt amb la funda, un arquet i uns estudis, tot això per 207 pessetes. És l'instrument que feia servir quan donava un concert com a solista. Per anar amb la cobla en tingué tres més; recordem que el transport que s'utilitzava més freqüentment per anar de poble en poble a tocar eren les tartanes i era fàcil que, amb l'estat de camins i carreteres, un objecte tan voluminós com el contrabaix sofrís alguna esquerda.
Arribà a dominar-lo a la perfecció. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d'acompanyament, va ésser donat a conmèixer com a instrument de concert. Josep Cervera donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l'estranger activitat que no va deixar fins el 1959.
Veiem, per acabar aquest capítol, la formació dels "Peps" l'any 1907: Agustí Cervera (violí solista), Joaquim Sot (violí 1er.), Isidre Serra (violí 2n.), Josep Cervera (contrabaix solista), Joan Badosa (flauta solista), Felip Cervera (clarinet solista), Jaume Turias (clarinet 2n.), Leandre Torras (cornetí solista), Hermenegild Marcè (fiscorn), Josep Mas (cornetí 2n.).
F - EL COMPOSITOR
 L'any 1907 escriu la primera peça ja d'envergadura de solista de contrabaix amb acompanyament de piano o orquestra. La va titular "Chispas Eléctricas". Els companys d'orquestra afegiren al costat del títol i amb llapis "Relámpagos y truenos" i entre la frase "Variaciones para contrabajo compuestas por" -el nom de l'autor- "José Cervera y Bret" hi posaren "el espírut endemoniado", degut a la gran dificultat d'execució. La mà esquerra anava com un llamp.
Davant l'obstacle de trobar obres escrites per contrabaix es decideix a compondre'n i ho fa tant en peces curtes com llargues amb acompanyament de piano o d'orquestra. D'aquest temps daten els títols: "Carnaval de Venècia" amb 15 variacions de gran dificultat amb harmònics i canvis de clau, "Recuerdo de Londres", després del viatge dels "Peps", "Estrella" dedicada a la seva esposa. Podem calcular sobre un centenar les peces de contrabaix que va escriure. Fou una activitat quasi ininterrompuda, solament en els cinc anys anteriors al 1936 i degut a la gran quantitat de feina que li comportava l'orquestra no li hem trobat cap peça. Obres com "Elegia", "Nocturno", "Romança", "Albada", "Pregària", "Capricho", etc., que avui dia podem escoltar gràcies a l'esforç del contrabaixista figuerenc Josep Quer.
Cervera composà a més d'obres de contrabaix, música d'altra mena: religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L'any 1910 va obtenir un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana "Somni bruixenc". També va escriure: "La papallona i el mosquit", "Mirant el cel", "Flor d'hivern", "Brots tendres", etc. L'11 de febrer de 1951 i a partir d'un suggeriment del Sr. Batlle director de l'esbart de dansaires de Roses va fer la lletra i la música del "Ball de la Platja de Roses" que s'estrenà per la festa major de 1952. També va musicar el Ball del Drac d'Olot amb la lletra de Mn. Francesc Gay.
Amb el pas del temps, el seu fill Emili ha pogut deduir, (ja que ell rarament ho manifestava), quan era que tenia els moments de màxima inspiració: era quan dins la família havia succeït algun fet desgradable, un accident, una mort, una tristor... lavors agafava la ploma i componia. Era l'únic espai que tenia per desfogar-se. També quan feia una feina mecànica, rutinària, xiulava com si es distreiés però en acabar-la se sentava al piano, començava a tocar i ja havia nascut una nova obra. Tenia una gran facilitat per compondre.
G - DESPRÉS DE 1939
 Els anys que durà la guerra foren difícils per a tothom i també pels Cervera que essent 10 de família es traslladaren a un mas proper a Roses. L'any 1940 Josep Cervera deixa l'Antiga Pep. El seu para ja era gran, a casa hi vivien aleshores els seus cinc fills i la presència d'en Josep per tirar endavant la botiga i la família era indispensable. Fou el músic que més anys va pertànyer als "Peps" i l'últim a morir. A partir d'aleshores, alternà la música i el comerç.
Fou quan es dedicà més que mai a fer concerts sobretot a Figueres i pobles de la comarca, però també a Barcelona, el Rosselló, Girona, etc. Ho feia per afecció. Mai demanva preu quan era requerit per anar a fer un concert; si calia i això succeïa moltes vegades, no cobrava res o, com a màxim, les despeses del desplaçament. Sempre procurava estar en froma; tocava quan no hi havia ningú a la botiga, si venia algun amic, a l'església, o pels components de les cobles que actuaven a Roses i l'anaven a veure a casa seva.
L'últim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 en homenatge al president del S.U.F. Sr. Sallent i l'últim de tots en públic el donà a Figueres l'any 1959 amb l'acompanyament de la Sra. Camila Lloret. L'etapa 1942-43 al 1950 fou també intensa pel que fa a la composició bàsicament de contrabaix però també de música sacra, ballets, etc.
H - L'HOME
 Era més aviat baix. El veiem lluir un bigoti molt del gust de l'època en les fotografies dels "Peps" en els seus primers anys a la cobla. Ja en aquests temps li començà a caure el cabell. Moderat en el menjar i el beure, no fumava fet que propicià l'anècdota següent: En els contractes de les cobles i orquestres a més de la feina a fer i el preu, s'hi incloien els àpats corresponents amb el detall de cafè, copa i "puro". Cervera guardava els "puros" en una caixa gran i mercès això va poder obtenir força aliments en temps de guerra.
Josep Cervera, home amb un profund sentit religiós, incapaç de fer mal a ningú i aimant de la família, era alhora seriós, respectable i força de la broma. Introvertit, explicava les coses quan li venia bé i si es tractava d'afers musicals quan ja havien succeít, mai abans. Els seus fills sabien que quan li demanaven alguna cosa i la resposta era "no em vingueu amb orgues", ja ho tenien segur, si per contra, deixava anar un "no" rotund sabien que no hi havia res a fer. Si tocava el contrabaix o jugava als escacs, s'abtreia de tal manera que semblava estar situat en un altre món, no sentia res. Quan no feia cap d'aquestes coses li agradava anar a passejar pel camp, collir olives, podar, etc.
La senzillesa i afabilitat eren dos altres trets de la seva personalitat. Amb tot i posseir gran experiència musical sempre tenia por de fer el ridicul, se l'havia d'animar però un cop ja superat aquest estat d'ànim era capaç de les més grans proeses. L'any 1920 va escriure l'obra "El bruixot del contrabaix" que podríem subtitular peça còmico-musical on tocava en diferents posicions, ajagut a terra, amb l'arquet al revés, o fent els sons amb la boca.
Al llarg de la seva carrera li van oferir dos o tres altres orquestres per anar a tocar, però sempre va rebutjar davant la situació familiar: era el gran dels 7 germans, quatre d'ells estudiant. En una ocasió, però, li va sortir per anar a Barcelona. Demanà consell al seu mestre Pere Valls qui l'animà a presentar-se. El tribunal examinador escollí a dos dels 7 o 8 instrumentistes optants a la plaça, cap dels quals coneixia quins eren els altres oponents. A la prova final foren citats el mateix dia Josep Cervera i l'altre músic que resultà ésser el seu propi mestre. En veur-ho, Cervera li allargà la mà, el va abraçar i es retirà: "El lloc és per tu".
Va alternar la música i el comerç, aquella mateixa botiga que el seu avi, Josep Cervera i Rocalba, de "Can Corderet" havia comprat a mitjans del segle passat i que encara avui existeix al carrer Pi i Sunyer, 26 de Roses regentada per l'Emili Cervera i la seva esposa. Aquest establiment té acreditada la seva activitat comercial des de 1856. La família Cervera conserva tots els llibres de comptes de la botiga des de l'any 1856 fins l'actualitat. Ni l'Emili ni cap altre dels cinc fills de Josep Cervera i Bret ha estat músic. Aquest sabia perfectament quant li havia costat arribar on ho havia fet. Per això sempres repetia als seus fills que tinguéssin la música com una cosa suplementària, però mai per guanyar-s'hi la vida. Així doncs ell no els ensenyà mai, tots els coneixements musicals que tenen els van aprendre del seu avi. Quan semblava que es perdria tota la llarga tradició musical dels Cervera, el jove Carles Cervera i Rucabado n'ha retrobat el fil i, malgrat que no de manera professional, podem continuar parlant avui dels Cervera músics.
No hi ha dubte que, per conèixer més a fons a aquest personatge mig músic, poeta, mag, filòsof, etc. capaç de mantenir una conversa sobre qulasevol tema, una ment brillant i polivalent i de tota la nissaga del Cervera, hagués estat d'indubtable interès la lectura de les seves memòries, però només les va encetar. No fa gaire temps el seu fill Emili endreçant i ordenant tots els papers i solfes desl seus avantpassats va trobar dos o tres fulls manuscrits on Josep Cervera, en "Pepet", va començar a escriure la seva vida. Ina llàstima que no seguís.
Moria l'any 1969. Un temps després el seu fill Emili treu de les golfes tota la paperassa que els Cervera havien anat guardant durant els anys, ho examina i ho posa a disposició de tothom. Contrabaixistes de renom passen per a casa seva i analitzen l'obra del seu pare. Roses li dedica un carrer. Carles Cervera, un dels néts, estudia el contrabaix i toca amb el mateix instrument del seu avi. Si Josep Cervera havia tingut la modèstia de no difondre la seva obra més enllà del seu àmbit sense aspirar a més altes fites que hagués assolit per la seva capacitat, ara és la família qui procura que les seves partitures no restin endreçades i oblidades. El contrabaixista Josep Quer de Figueres ben conegut per haver estat en algunes cobles-orquestres, a la Simfònica d'Euzkadi, etc. ha fet concerts tocant obres de Cervera.
El 20 d'abril de 1987 a l'Església Parroquial de Roses tenia lloc un homenatge a Josep Cervera i Bret amb la participació de la Sra. M. Teresa Janés i Ballester (piano), l'orquestra de Cambra de Girona dirigida per Lluís Albert, el cercle artístico-musical de Roses, i el contrabaixistes Josep Quer, Josep Joli i Carles Cervera.
I - UN PERSONATGE POLIFACÈTIC
 Després de l'estada al Seminari s'interessà per l'hipnotisme i el magnetisme. Va recollir tota mena d'informacions sobre aquests temes i va fer cursos per correspondència mb una casa de Nova York. Els primers experiments els feu en hipnotitzar la seva germana Isabel.
Feia curacions per autosuggestió: mal de queixal, dolor, mal d'orella, ciàtica, etc. sempre per afició. A mesura que va endinsar-se en el tema va comprendre que entrava ja en el terreny de l'esperitisme i motivat per les seves creences religioses va deixar de practicar tot tipus de curacions. A més també hi va influir alguna denúncia d'un metge sobre les curacions fetes per autosuggestió.
En temps de guerra es dedicà a fer jocs de mans, a construir enginys que necessitaven de gran habilitat per resoldre el trencaclosques que presentaven. Ell mateix fabricava les anelles que s'entrellacen i no es desfan com hem vist tantes vegades en els mags o unes peces de fusta procedents de trossos de regles que encaixades entre sí formaven un cub dificilíssim de desmontar. Encara es conserven força d'aquests enginys casolans inventats per Josep Cervera, qui abans de confeccionar-los n'elaborava un croquis, i que són una bona mostra del tarnnà d'un home sempre preocupat per resoldre enigmes i arribar al fons dels problemes.
Ja hem explicat anteriorment que fou un empredeït jugador d'escacs, la seva altra dèria a part de la música. També ocasionalment va escriure alguna poesia.
J - JOSEP QUER:
UNA OPINIÓ AUTORITZADA
 Hem demanat al contrabaixista figuerenc Josep Quer, de qui ja hem parlat anteriorment i intèrpret d'obra de Josep Cervera, la seva opinió com instrumentista.
"1. Pel que fa als aspectes tècnics, estan a l'alçada de qualsevol compositor especialitzat amb el contrabaix (Bottessini, Koussevitzky, etc.), posseint una especialitat amb els harmònics artificials.
2. Fa ús moltes vegades de les variacions, recreant-se amb les dificultats com pot ésser la seva creació sobre "El Carnaval de Venècia" o les "Chispas Eléctricas".
3. La seva línia melòdica és senzilla, sincera i afectuosa, arriba directe al qui l'escolta.
4. No s'atura en un estil determinat sino que té una gran variació i reflecteix en les seves obres les diferents circumstàncies ambientals i socials que li tocà viure. Un exponent clar d'això és el seu "Movimiento Atòmico".
Quer acaba la seva valoració de l'obra de Cervera manifestant que les seves obres "s'haurien d'ensenyar als Conservatoris, almenys els de Catalunya".

(Anar a l'índex de les seves obres)

Discografia: CD Contrabaix nostre/ CD El Bruixot del Contrabaix
Anterior Següent

Portada/ Pàgina inicial/ Nissaga dels Cervera

Creative Commons License
Aquesta obra de www.cervera.us està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.cervera.us

We recommend SiteGround web hosting