Mn. JOSEP M. CERVERA i BERTA

Portada/ Pàgina inicial/ Nissaga dels Cervera

Josep Cervera i Rocalba

Agustí Cervera i Marquès

Felip Cervera i Marquès

Jaume Cervera i Marquès

Josep Cervera i Bret

Jaume Cervera i Berta

Mn Josep M. Cervera i Berta

Cobla Antiga Pep

Mn. JOSEP M. CERVERA i BERTA
(Figueres 1904 -1998)

És el membre viu més antic en l'actualitat (1989) de la nissaga dels Cervera. Compta 84 anys i la seva activitat encara és intensa. Va néixer a Figueres el 16 d'octubre de 1904, fill petit de Felip Cervera i Marquès i de la seva segona esposa Carme Berta i Feixas.
Fa els estudis primaris a les Escoles Cristianes de La Salle, on el seu pare feia de professor de música, tenint coma condeixeble al pintor Salvador Dalí. Alhora al seu pare li fa estudiar música, piano, i violí però li fa aprendre tots els instruments fins i tot li comprà un violoncel i també li diu que seria un bon clarinetista. Segueix estudis d'harmonia i composició amb el compositor Antoni Juncà i de piano amb l'organista Mn. Isidre Lleys a qui degut a la seva avançada edat substitueix en ocasions com a organista de la parròquia de Sant Pere de Figueres.

Aquesta variada i sòlida formació musical li permet compaginar la docència musical ja des dels 14 anys amb els seus propis estudis encaminats a la carrera sacerdotal. Així el trobem en el període 1919-1920 com a professor de música a l'Escola Agrícola de Fortianell; al col.legi dels germans lassalians de Figueres; al seminari-col.legi del Collell i guanya (1924) les oposicions a la plaça de mestre de música dels establiments de beneficència de Girona per a la qual feia falta que el professor posseís el maneig de tots els instruments tant de corda com de vent.
L'any 1926 entra al Seminari com a alumne intern i la cobla Art Gironí li estrena la sardana "De bon matí". Abans, la banda del regiment de Figueres havia donat a conèixer la sardana "Joventut". El 1927 retorna al Collel i el 16 de juny de 1929 és ordenat sacerdot dient la primera missa set dies més tard. En aquest temps va compondre les sardanes "Capvespre", "Prop de la font" i "Sota les arcades del temple nou". A partir d'aquest moment podem seguir els seus passos per les parròquies de Sant Miquel de Campmajor (1930), Palafrugell (1933), Peralada (1944), Sant Feliu de Guíxols (1946) i Santa Susanna del Mercadal a Girona (1960). L'any 1975 es jubila i passa a residir a Sant Feliu de Guíxols.
Aquesta nova etapa li permet una major activitat en el terreny de la música i de la literatura. La cobla Ciutat de Girona li estrenà, el 1975, la sardana "Recordant Girona" i amb posterioritat ha escrit "Els tres germans", "La serra de Campmajor", "El pla de les bruixes", "El castell de Solius", "L'aplec del Remei", "L'aulet", "Jafre, poble gentil", "Calella, perla del Mediterrani", "El nostre poble" (quatre veus mixtes), "Mar endins". És autor també dels llibres: "Història del monestir de Sant Feliu de Guíxols", "El calze i la lira" (Antologia de poetes sacerdots gironins), "La música i els eclesiàstics músics del bisbat de Girona en els segles XIX i XX" així com d'una extensa i apassionant autobiografia que no s'ha publicat però que és un fidel testimoni d'una vida lliurada al sacerdoci i la música.

SARDANES