No obstant, han quedat totalment oblidats per gran part del món català, uns fets que van succeir al començament del segle XX, en el període comprès entre 1907 i 1913, i que llavors van tenir molt ressò, tant al nostre país com a gran part d'Europa. La Cobla "Antiga Pep" de Figueres, formació musical integrada per artistes empordanesos, va ser la pionera en difondre aquest tipus de música a l'estranger, en una època en que els medis per viatjar eren del tot precaris.

Cal remarcar que els intercanvis culturals a banda i banda de la frontera franco-espanyola abans de la Guerra Civil, eren molt notables i es duien a terme amb molta més freqüència que avui en dia. És indubtable la repercussió que va tenir la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i l'aïllament internacional en el trencament dels lligams culturals amb la Catalunya Nord i el Llenguadoc.

La Cobla "Antiga Pep" va ser contractada en aplecs, balls o en audicions de sardanes de concert per tota Catalunya i a moltes localitats del Sud de França durant la primera meitat d'aquest segle, obtenint-ne un destacat ressò a la premsa de l'època a ambdues bandes dels Pirineus. L'orquestra va tocar sardanes diverses vegades en els teatres Olympia de París (França) i el Colisseum de Londres (Regne Unit), ambdós teatres de reconegut prestigi per les seves actuacions excepcionals i novedoses.

Sardanes a París i Londres

Foto oficial realitzada a Paris

Les proves més evidents del seu pas per Londres i París són una col.lecció de discs de pedra gravats als estudis de la casa PATHÉPHONE, posteriorment absorbida per la EMI-ODEÓN, amb sardanes de diversos compositors catalans. En l'actualitat encara es conserva alguna còpia dels discs gravats per aquesta formació musical en els arxius de la discogràfica a París. Així mateix es van organitzar bastantes gires per tot el sud de França (Rosselló i Llenguadoc) amb motiu de les festes majors dels pobles, festes franco-espanyoles i catalano-franceses, éssent-ne testimoni palpable la gran quantitat de ressenyes dels diaris de l'època tant de Catalunya com de França, i que demostren el valor artístic de l'orquestra i la qualitat tècnica dels seus músics.

L'èxit obtingut va ser tan gran que en 1908 els van oferir un contracte per anar a tocar a Nova York, oportunitat que van rebutjar donat les responsabilitats familiars de cadascun dels músics. La llarga estança fora de casa i les dificultats per arribar-hi van ser factors determinants per optar per aquesta alternativa.

Què hauria passat si aquestes responsabilitats familiars no haguessin lligat als nostres músics?... Potser la sardana seria avui dia un ritme més de la cultura nord-americana.